Que hi ha una raça de gallines pròpia del penedès se sap per transmissió oral des de temps inmemorail. Es caracteritzava per la posta d’un ou de color marró rogenc molt intens , molt ben valorat en el mercat de barcelona on es pagava entre un 33 i un 50% més que qualsevol dels millors. La primera definició de la raça penedesenca es dóna l’any 1921 però no serà fins l’any 1933 quan sorgeix l’agrupació de Criadors de penedesenques i   exigeix unes caracaterístiques morfològiques molt concretes. A Finals de la dècada dels 40 l’entreda de ponedors estrangeres   i l’aparició d’híbrids comercials per a carn, provoquen la gairebé desaparició de la Gallina Negra penedèsenca.

A inicis dels anys 80 el Centre d’investigació i Recereques Agroalimentàries aconsegueix fer una colònia d’uns pocs exemplars sel.leccionats en masies del Penedès amb gens de la Gallina Penedesenca i va ser a principi dels 90 quan es culmina la racuperació de la raça, deixant-la fixada en quatre varietats:l’aperdiuada, la barrada, la blat i la negra.

D’aquesta darrera varietat, la negra, que té en comú la uniformitat del color tant en el mascle com en la femella, s’en fa una millora genètica per a la producció de carn. És el Gall negre que tots coneixem.